Arròs amb llenties i carbassa

Ara feia molt de temps que no actualitzava el bloc i he pensat que aquesta era una molt bona ocasió per fer-ho.

Un grup de gastroblocaires molt coneguts i estimats per tots han tingut la iniciativa de fer una jornada de suport al Gran Recapte que el Banc d'aliments organitza demà i dissabte a tot Catalunya.
Es tracta de publicar receptes senzilles i econòmiques amb aliments de llarga durada: arròs, llegums, pasta seca, llaunes de tomàquet...

La recepta que penjo avui no té cap secret i potser no és la més fotogènica però és un plat complet deliciós, molt fàcil de fer i molt nutritiu. Sempre m'han agradat les llenties amb arròs de tota la vida però com a l'Ivan no li fan gaire el pes, ho he disfressat una mica amb la carbassa i les espècies.

Espero que demà tots hi col·laboreu i així el Banc d'aliments pugui arribar a recollir els 800.000Kg d'aliments que necessiten.

Arròs amb llenties i carbassa (per 2 persones)

1 Ceba
1 tassa d'arròs bullit
1 tassa de llenties bullides
200gr de daus de carbassa
1 raig d'oli d'oliva
1 grapat de pipes de carbassa
Sal, pebre blanc i curri en pols (al gust)

Tallar la ceba a juliana i confitar-la amb l'oli d'oliva a foc suau fins que estigui un xic fosqueta. Afegir-hi la carbassa a daus i donar un parell de voltetes junt amb la ceba. Condimentar al gust amb la sal, el pebre blanc i el curri en pols.
Cobrir la carbassa amb aigua i fer xup-xup fins que siguin tendres.
Barrejar amb l'arròs i les llenties i coure-ho tot junt durant 5 minuts.
Rectificar de sal, emplatar, decorar amb les pipes de carbassa i servir.

Gougères de parmesà

Els gougères són uns aperitius típics de la Borgonya fets amb pasta Choux i formatge. Habitualment es fan amb Emmental però podeu fer-los com volgueu. Jo els he fet amb parmesà perquè era el formatge que tenia a casa però per internet n'he vist diferents receptes amb Comté, Mimolette, Cheddar o fins i tot formatge blau.

Són perfectes per servir d'acompanyament d'una copa de vi blanc o d'una cervesa o per obrir la gana abans de dinar. També podeu farcir-los per fer-ne uns entrepans ben originals.

Pels que no hagueu fet mai la pasta Choux, no us espanteu. És molt fàcil de fer, tot i que si no teniu robot de cuina (com jo) s'ha de tenir una mica de força o paciència per barrejar els ingredients. La pasta Choux entra dins la categoria de les mases escaldades i és la mateixa per fer les lioneses o els palos.

La recepta que he utilitzat és la del llibre Masas de Michel Roux, un llibre absolutament imprescindible amb receptes molt interessants i molt ben explicades.


Gougères de parmesà

Pasta Choux (per pastes salades)

250ml llet (o 125ml de llet i 125ml d'aigua)
100gr mantega a daus
1/2 cullerada de postres de sal
1 cullerada de postres de sucre
150gr farina
4 ous

Posar una cassola al foc amb la llet, la mantega, el sucre i la sal fins que arrenqui el bull.
Retirar del foc i abocar-hi la farina tamisada d'un sol cop.
Remenar fins que la massa sigui llisa i homogènia i es desenganxi de les parets.
Tornar a posar al foc durant un minut per assecar la massa.
Posar la massa dins un bol.
Afegir els ous un a un amb l'ajuda d'una cullera de fusta.
Ha de quedar una massa brillant amb una consistència elàstica

Gougères

Pasta Choux (encara calenta)
100gr de parmesà (guardar-ne una mica per decorar)
Cibulet
1 ou per pintar

Afegir el parmesà i el cibulet a la massa i barrejar-ho bé.
Posar la massa dins una màniga pastissera (si no en teniu ho podeu fer a cullerades), i feu petites boletes sobre una planxa de forn amb una separació d'uns 5 centímetres.
Pinteu amb l'ou batut i espolseu amb una mica de parmesà per sobre dels gougères.
Enforneu a 180ºC durant uns 20' (o fins que estiguin una mica torradets).
Sobretot no obriu el forn mentre s'estan cuinant perquè es desinflarien.
Treure del forn i colocar sobre una reixa.
Ja estàn llestos per menjar com aperitiu, en una amanida o farcits.

Truita de carbassó amb menta (o el que l'hort ens dóna)

M'encanta tenir un hort urbà. És molt pràctic alhora de fer amanides i sempre tinc a ma les herbes aromàtiques que necessito.
L'altre dia només tenia uns ous a la nevera i amb un carbassó petit de l'hort, la seva flor i unes fulles de menta i de cibulet, vam fer una truita deliciosa amb un toc molt refrescant.
Com no té cap secret no us explico la recepta però us recomano molt que la tasteu.
Salut!

Felicitats Elvi!

El diumenge 25 de juliol vam fer una festa sorpresa d'aniversari per la meva tieta Elvi. Celebràvem els seus 65 anys i em sembla que també la seva jubilació. Quina sort!
Ara li toca disfrutar del temps lliure, d' Il dolce fare niente i també d'en Guim, el seu net (el meu cosinet guapíssim).

Ens vam repartir una mica les feines perquè no ho haguèssin de fer tot els meus cosins i també perquè a tots ens fèia il·lusió participar. Jo em vaig oferir per fer un pastís que li agradés a la meva tieta i em van deixar fer-lo.
Vaig tenir uns quants problemes tècnics durant l'elaboració i transport del pastís, sobretot per culpa de la calor, però al final va poder arribar més o menys sencer. No va quedar preciós però es podia menjar. Aquí teniu la recepta.

Pastís Massini

Planxa de biscuit

(Quantitats per una planxa. Jo en vaig fer tres perquè el pastís havia de ser una mica gran però podeu fer-ne una i partir-la en tres trossos, o fer Massinis individuals tallant la planxa amb un tallapastes rodó.)

3 ous
100gr sucre
100gr farina

Batre els rovells amb la meitat del sucre.
Batre les clares i quan facin una escuma densa, afegir la resta del sucre. Acabar de muntar fins a punt de neu.
Tamisar la farina.
Afegir les clares als rovells en tres tandes i fent moviments circulars de baix a dalt amb la llengua (la de pastisseria, es clar).
Afegir la farina tamisada en forma de pluja (també fent moviments circulars de dalt a baix amb la llengua) fins que estigui ben integrada. Posar la barreja dins una màniga pastissera amb una boquilla llisa mitjana. Escudellar la barreja sobre un full parafinat en una placa de forn. (També podeu abocar-ho tot sobre el full sense la màniga i estendre-ho amb una espàtula)

Chantilly

500gr Nata
50gr Sucre glaç
qs. Vainilla (jo he utilitzat pasta de vainilla "a ojo")

Batre la nata amb el sucre i la vainilla fins al punt de mousse (que no estigui completament muntada perquè queda molt dura). Reservar.

Trufa crua

500 gr Nata
50 gr Sucre glaç
100 gr Xocolata negra fosa al bany maria (podeu posar fins el doble de xocolata)

Fer els mateixos passos que amb el Chantilly. Afegir la xocolata a la nata a poc a poc sense deixar de muntar fins que estigui ben integrada.

Crema de rovell (Yema)

250gr Ous
62gr Aigua
250gr Sucre
4gr Maizena
1gr suc de llimona
25gr Mantega
qs. Vainilla

Fer un xarop al punt de bri fluix (1 minut bollint).
Batre els ous amb la maizena i la vainilla. Afegir l'almíbar poc a poc sense deixar de batre.
Posar la barreja a foc suau fins que estigui al punt de crema (que no arribi a bullir).
Un cop fora del foc, continuar remenant un parell de minuts. Afegir-hi la mantega i passar pel xinès.
Posar un paper engreixinat per sobre la crema perquè no faci crosta. Jo ho he guardat en una ampolla de vidre i no ha calgut tapar-ho.

Xerop

100gr Sucre
100ml Aigua
qs. Cointreau (o el licor o destil·lat que més us agradi)

Posar el sucre i l'aigua en un cassó al foc fins que el sucre s'hagi diluït. Fora del foc, afegir la quantitat desitjada de Cointreau.

Muntatge

Tallar les planxes de biscuit de la mateixa mida. Posar la primera planxa dins un motllo o marc i a sobre d'una base rígida. Lo ideal seria tenir un marc d'aquells d'inox perquè el pastís no es mogui ni una mica mentre es va refredant però com no en tenia, me'n vaig fabricar un amb plàstic de pvc una mica gruixut. Se suposa que les parets de pvc haurien d'haver aguantat el pes del pastís però la veritat és que se'm va desmuntar una mica. Potser hauria d'haver apretat més les parets o potser va ser culpa de la calor, no ho sé.

Remullar la planxa amb el xerop de Cointreau.
Posar una capa de Chantilly amb l'ajuda d'una màniga pastissera.
Tapar amb una altra planxa remullada amb el xerop de Cointreau.
Posar una capa de trufa crua.
Remullar la última planxa amb el xerop de Cointreau i napar amb la crema de Rovell.
Colocar sobre el pastís i congelar.

Servei

Desemmotllar. Empolsar la superfície del pastís amb sucre i cremar amb un bufador. Decorar al gust.
Com se m'havíen desfet una mica les vores per culpa del motlle o de la calor durant el transport, ho vaig dissimular amb unes boletes d'arròs amb xocolata boníssimes.

Restaurant Rakú de Corçà i fira de la cervesa artesana de Jafre

La setmana passada vam visitar un parell de pobles de l'Empordà que són una meravella. Corçà i Jafre són dos poblets petits però plens de racons preciosos, amb les cases de pedra, els carrers inclinats i envoltats d'uns camps d'un color verd gairebé florescent.

A Corçà hi vam anar per dinar al restaurant Rakú ja que molts amics ens l'havíen recomanat per la seva gran relació qualitat-preu. Realment està molt bé. El local és petitet i acollidor, amb una terrassa preciosa (pels atrevits a aguantar la calor), el servei és jove (i un pelet adormit) i la carta, variada i ben elaborada. L'única pega per nosaltres és la carta de vins que tot i correcta, trobem que no tenía prou referències de vins de l'Empordà. Creiem que és important que els restaurants defensin les zones vinícoles que tenen més a la vora.

Tots els plats se serveixen en racions que valen 3,5€ i amb 3 o 4 racions per cap n'hi hauria d'haver prou. Tot depèn de la gana de cadascú. Com a nosaltres ens agraden les coses crues, vam aprofitar per demanar tàrtar de salmó, tàrtar de gambes i carpaccio de tonyina, tot molt ben amanidet i presentat. Vam demanar també unes gules amb gambetes, unes croquetes de ceps, l'hamburguesa de poltre amb festucs, un mini pepito de vedella i una amanida grega (per deixar la consciència tranquila). Tot força bo.


Desprès de dinar vam visitar la fira de la cervesa artesana de Jafre on es podien trobar no sé si totes o gairebé totes les cerveses artesanes que es fan arreu de Catalunya. Vam tastar-ne unes quantes i la que més ens va agradar va ser la Montserrat de la Guineu. Al final vam oblidar comprar el llibre de les micros cerveseres catalanes però ja el demanarem online. Quin despiste!