Abans de marxar, unes poques fotos més.

A la fi ens vam atrevir amb el peix sec i no estava malament.

Vam poder gaudir-ne en un mercat de carrer a Mae Hong Son.

Aixó és un plat dolç que es diu arròs enganxós amb mango. Couen l'arròs amb llet de coco i sucre i el resultat és bastant bo. Molt millor que altres plats dolços amb blat de moro o mongetes.

Aquestes delícies es poden trobar per tot Tailàndia. Es veu que en un principi els menjaven els pagesos perquè aquests bitxos porten moltes proteïnes. Ara està de moda a les grans ciutats.

Jo volia tastar-ho però al final no vaig poder. L'Ivan en canvi se'n va fer un fart. Diu que els saltamartins estaven molt bons.

Mira que soc vaga...

Avui he recordat que tinc un blog. Que no hagi escrit en tots aquest dies no es per falta d'inspiracio, falta de temps o que no tingui res per explicar. El que passa es que realment soc molt vaga i poc constant amb aquestes coses. Em fa mandra haver de corretgir tots els accents fent copiar-enganxar un cop acabat el post i es per aixo que sempre ho deixo per l'endema. Tenim l'ordinador portatil amb el teclat bo pero l'Ivan el necessita per escriure els guions i les poesies. Al final he decidit penjar els posts amb faltes i que mes tard, si tinc temps i ganes ja els corretgire.
Com haureu llegit a l'altre blog, hem estat voltant per Tailandia i tambe hem fet una petita excursio a Kuala Lumpur. El que mes hem menjat ha estat pollastre, arros i noddles pero tambe hem tingut temps per tastar peix, saltejats (bonissims), dolcos, amanides picants i fins i tots granota (a l'esquerra l'exemplar triat i a la dreta el mateix un cop cuinat).
L'Ignasi, profe de l'escola de Girona, diu que amb la granota fregida hi armonitza molt bé un borgonya blanc grand cru. Em sembla que jo em quedo amb el vi i que els altres es mengin la granota. Ens la van servir a trossets pero sencera!!! Entre una poteta i un tros de llom podies trobar-hi la mandibula... massa per mi. A l'Ivan en canvi li va agradar molt. Jo no tinc mania a les granotes pero prefereixo menjar-ne nomes les cuixes i arrebossades.

De peix basicament hem vist el Red Snapper, no se la traduccio. Es bastant bo i carnos. L'unic problema que te (estem massa ben acostumats) es que te'l serveixen enter amb escates, cap i espines i fa una mandra... Per aixo sempre acabem fent el troglodita rossegant cuixes de pollastre a la graella. Es mes facil i en venen a cada cantonada per preus ridiculs. Em sembla pero que avui farem bondat i anirem a menjar peix que sino com diu l'Ivan ens acabaran sortint pits (es veu que es algo hormonal). Es molt interessant anar a menjar a petits locals fora de les zones turistiques. Son molt mes economics, i de vegades hi trobes petites sorpreses inesperades com la que ens vam trobar a l'antro mes cutre de l'illa de Koh Phi Phi. Hi vam arribar guiats per l'olfacte de l'Ivan. A primera vista a mi no em semblava que aquells bistecs a la brasa fossin res excepcional pero vam tastar-los i vam flipar. Si que eren excepcionals! Vam preguntar el secret al cuiner pero no ens ho volia dir. Hi vam haver de tornar un altre dia per aconseguir la recepta d'una salsa sencillissima amb la que mulla la carn abans de cuinar-la. Em sembla que quan tornem a Girona ens en farem un fart. De vegades pero, em dona la impressio que alguns dels plats que tastem i que ens semblen tan bons, quan arribem a casa i els tornem a tastar ens passara com en el conte de la sopa d'all. A veure si abans de marxar cap al Japo penjo algun altre post...
Fins aviat