Kyoto: Tempura i maduixes.

Us asseguro que aquest és el restaurant amb la cuina més bruta que hem trobat des de la Índia. Estant al Japó, sorprèn veure algo tant brut. Tot i això, ens venia de gust menjar tempura i vam entrar a fer-ne un menú sencer.

Tot estava bastant bo i fresc com sempre però no vam quedar del tot satisfets perquè vam notar alguna maranya extranya per part dels cambrers. Vam haver de reclamar la sopa i l'arròs, que per ells és com el pa, un puding (tal com ens havíen dit el Guillem i la Marta, bastant dolent) i el postre de l'Ivan. Aquest últim va ser una cosa que no esperàvem. Van portar un gelat en tempura. Suposo que abans d'arrebossar-lo i fregir-lo devia estar molt i molt congelat perquè no regalimava ni una mica. Sorprenent però bo.

Al cap d'un parell de dies vam anar a visitar un altre mercat. Bé, en realitat no era un mercat sinò un carrer ple de botigues d'alimentació, la majoria molt pijes i maques. Molta varietat de peix, botigues amb més de vint tipus d'arròs, i fruita a preus increïbles. S'atreveixen a cobrar les 12 maduixes a 12000 yens i els melons de cantaloup a 10000!

Vam estar-hi una estoneta voltant i amagant-nos de la pluja. L'Ivan no es cansarà de dir-ho i té raó, els japonesos són molt putes, se les pensen totes. És incòmode comprar sota la pluja? Doncs cobrim tots els carrers comercials. No es broma, n´hem trobat a totes les ciutats que hem vist. Us imagineu portal de l'Àngel cobert? Doncs això.

Entre aquests dos dies vam visitar Nara però ho penjaré al proper post.

Hiroshima 2: Fast food japonès

Al Japó no només hem estat tastant menjars delicats i elegants, també hem tingut temps per assaborir alguns plats més senzills i molt i molt econòmics. Per això i perquè son ràpids de fer i menjar podríem englobar-los com a fast-food japonès. També n´hi ha de McD i coses per l'estil però amb les seves peculiaritats (com galeta d'arròs en comptes de pa).
La sopa de la primera foto la vam menjar al local més eficient que he vist en tota la meva vida. Mires les fotos, tries, apretes el botó corresponent, pagues i dónes el tiquet a un cambrer molt simpàtic que et porta el menjar en menys de tres minuts. Bo i calent, perfecte pel dia de pluja que vam tenir.
Aquesta foto és d'un bar d'okonomiyaki, la pizza japonesa (de pizza res de res), un plat a base de noddles, ou, col, porc, soja i una massa com de crep salada. Hi ha moltíssimes varietats, s´hi pot afegir el que es vulgui. Com podeu veure a la foto, el cambrer t´ho prepara a la vista i ho fa en un tres i no res.
Aquesta és la carta d'un petit bar restaurant del mig d´Hiroshima. Amb cap senyal, ni foto, ni res comprensible per a nosaltres al nostre voltant, vam haver de triar assenyalant la foto borrosa d'una fotocopia de pagina web que ens havien facilitat a l´hotel. No sabíem què estàvem demanant i al final va resultar ser Spaguetti Carbonara. Quina bona arratrassada i desilusió!

Hiroshima 1: Fugu, el peix globus

A Hiroshima ens vam retrovar amb el Guillem i la Marta i vam anar a sopar. Vam fer un àpat sencer (el postre no) a base de Fugu, el peix globus, aquell tant famós per tenir molt de verí al seu interior.
La foto no es veu molt bé però realment sembla un peix inofensiu. Tot i això, cada any mata gent tant per negligència del cuiner com per sucidi.
Ens va costar una mica trobar el restaurant ja que només teníem una fotocòpia amb un petit mapa i el seu nom japonès. És difícil anar-ho comparant amb el munt de cartells que hi ha per tot arreu. A la fi el vam trobar al segon pis d'un edifici i després d'assegurar-nos que era el que buscàvem i que menjaríem el peix verinós, vam entrar cap dins i vam seure en un reservat amb la taula baixa.
Vam decidir fer dos menus a compartir entre els quatre, un amb sopa i l'altre amb graella, que posen al mig de la taula. A part d'aquests plats principals de fugu fresquíssim, també vam tastar-lo arrebossat, en sashimi i en sushi. Quan vam acabar, van agafar totes les sobres, les van posar a la olla, hi van afegir arròs i no sé què més i ens ho vam menjar com a primer postre. Una mica extrany però no era pas dolent. L'últim postre va ser gelat de tè verd i d'"habichuela".
Com és desperar, vam acompanyar tot l'àpat amb sake, uns més que altres, a mi després del dia del karaoke ja no m'entrava.
Em vaig sentir una mica decepcionada primer de tot perquè no era cap delicatessen ni molt menys i a més a més no vam tenir ni una mica d'intoxicació per poder explicar. Ni tan sols vam notar el pessigolleig que asseguren que tens als llavis quan en menges. Tot plegat un mite però va estar bé com a expèriencia.

Per problemes de censura xinesa no hem pogut penjar un videu bastant gore sobre la frescura del peix. Us informarem quan estigui disponible.

Tokyo 2: Mercat, sushi i sashimi.

El dia següent de sortir amb el Guillem i la Marta ens el vam passar de ressaca. Sí, ja ho sé! Quin dia més malaguanyat! Però no semblava que aquell sake ens hagues de fer tant de mal... Suposo que les cerveses del karaoke també van ajudar. Tenim excusa, era una oferta de beu tant com puguis i vam decidir aprofitar-la.

És igual, vam fer el vago, vam sopar una pasta de sobre dolentíssima i vam anar a dormir. Abans vam intentar sortir una mica de casa però feia un fred horrible.

A l'haver anat a dormir aviat, al dia següent ens vam aixecar de bon dematí i vam anar a visitar el Tsukiji fish market. Ostres, ens havien dit que era impresionant però no ens esperavem el que ens vam trobar. És un mercat enorme amb una activitat frenètica: cotxes i camions amunt i avall, persones a peu, en bici, en moto o en una mena de carro de tres rodes transportant peix per tot arreu.
I enmig de tot això alguns guiris (com nosaltres) alucinats i marejats tirant fotos a tort i a dret. Una cosa en la que em va fer fixar l'Ivan és que amb tot aquell peix i marisc que estava al nostre voltant, el mercat no tufejava ni una mica. És cert, l'únic que es podia notar és una olor de fresc, de mar i de glaç però no de peix.
Vam veure bèsties que no havíem vist en la nostra vida ni que sabíem que existien, vieires més grosses que el meu puny, moltes i moltes tonyines congelades que tallaven amb una serra elèctrica (videu), i milers de peixos vius o agonitzant entre les mans i el ganivet d'un hàbil peixater. L'Ivan n'ha fet unes quantes fotos una mica gores.

Després de tot l'espectacle vam anar a voltar una mica i a l'hora de dinar vam decidir menjar-nos el que havíem estat veient pel matí. Diuen que el millor lloc del món per menjar sushi és Tokyo y més concretament a prop del mercat de peix, així que ens vam entaular en un restaurant molt mono i vam demanar més sushi i sashimi del que poden menjar tres persones.

El peix i el marisc cru és força bo, sobretot el salmó, la tonyina o les gambes, però el calamar no és una cosa que recomani. Em va semblar desagradable i enganxós com un xiclet. Tampoc em va agradar gaire el sushi d'anguila, aquí ho consideren una delicatessen. Contra gustos no hi ha res escrit. P.D.: Versió molt heavy del sashimi. Quin fàstic! La mare que els va parir! Papa no t'ho miris que et sortirà una pansa.

MMMMMMMMMMmmmmmmmmmmmm JAPO

Hem estat 11 dies al Japó i ens han passat massa ràpid. Hem visitat Tokyo, Hiroshima, Kyoto, Nara i Osaka i ens ha faltat temps en totes. Potser vam errar fent 5 ciutats en tants pocs dies però vam pensar que amb els trens bala no seria gaire problema i volíem aprofitar perquè el Japó no està tant a prop de casa i potser trigarem uns quants anys en poder tornar a venir. En tot cas, nosaltres ens ho hem passat molt bé i ens ha servit per canviar una mica d'alimentació. D'arròs i noddles n'hem tingut igualment però durant aquests dies vam poder afegir molt peix a la nostra dieta i la veritat és que s'agraeix. Els dolços però, son una mica extranys. Els de la foto són uns bunyols farcits de pasta de moniato i sèsam el primer i d' habichuela el segon.


No sé si a vosaltres el menjar japonès us agrada o no, a l'Ivan i a mi ens encanta. La majoria dels seus plats no tenen elaboracions llargues ni molt complicades, tampoc utilitzen gaires espècies ni salses. La seva és una cuina de producte i per tant, es de primeríssima qualitat. A més a més, i al contrari del que ens pensavem, no és gens car. Hi ha molts de tipus d'establiments i la majoria d'ells són molt assequibles.


El primer lloc en el que vam menjar va ser un restaurant de menú. Aquí ja vam tenir el primer problema de comunicació, l'Ivan va haver de sortir al carrer i assenyalar el plat que volíem a la cambrera ja que la carta nomes estava en japonès. Sort que gairebé tots els restaurants tenen l'aparador ple de rèpliques dels plats que serveixen. És una horterada però als guiris ens va de perles. Per 700 yens (735 peles) per cap ens vam menjar una sopa miso, un plat principal de carn i verdures acompanyat d'arròs blanc, uns pocs pickles (verdures adobades) i un postre a base de tofu. Tot acompanyat amb tè verd. Ens vam ben atipar i també vam descobrir els waters inteligents (???). Aquests japonesos estan ben llampats! Havíem sentit a parlar d'aquests WC pero veure'ls i experimentar-los es una altra cosa. Bastant diferents als dels indis.


Aquell dia vam sopar amb en Guillem i la Marta en un restaurant de Yakiniku (carn a la brasa). La Marta va intentar explicar al cambrer el que volíem amb el japonès que ha anat aprenent durant les setmanes que ha estat aquí treballant però al final van haver de portar al veí del costat per poder agafar-nos la comanda. Després de sopar vam anar a un petit restaurant a veure una mica de sake (que va acabar sent MOLT) i ens van servir Edamame (soja amb la beina), tofu arrebossat i unes faves grosses molt bones. Extranya combinacio per sortir de marxa, no? Suposo que ells deuen trobar exòtic la de birra-cacauets-xips-olives. Ves a saber.

Continuarà...