Vaja, fa molts de dies que no us dic res de res. La veritat és que estic molt enfeinada. He rellegit l'últim post que vaig esciure i... què voleu que us digui!, sí que tenia ganes de tornar a treballar, a la rutina, a ser una mica útil... però JA EN TINC PROU!! Quan ja portavem mig any voltant pel món em vaig començar a sentir culpable de vagueria però què bé que estavem... Tornaria a marxar ara mateix. On aniria? Això ja en parlaré més endavant, però ja em ronden pel cap unes quantes idees. Ara hauré de seguir treballant fins que el meu cos peti . Sort que m'agrada la feina perquè si no seria força dificil de suportar més que res pels horaris, hi ha dies que arribo a casa a les 5 de la matinada i pel matí no sóc ningú per posar-me a navegar per internet. Avui m'hi puc dedicar perquè ahir vaig arribar relativament aviat a casa i a més a més avui començo més tard perquè avui no em toca restaurant sinò Caproig. Lo de la feina a
Caproig és gairebé privilegiat. Privilegiat per l'
entorn espectacular dins els jardins, vora el mar i amb uns músics de fons ectaculars. I gairebé per les moltes hores de feina i l'hora d'autocar d'anada i tornada.
Em queden unes horetes per començar així que aprofitaré per anar al mercat, comprar coses bones i menjar soleta però a gust (últimament només menjo ranxo).
Abans de deixar-vos us presento al nostre nou company de pis. És en Crispeta, un gat blanc molt entremeliat d'un parell i mig de mesos (suposadament). També us deixo una foto del que ara s'ha convertit en la meva manera de recordar el paradís. Un còctel de xíndria fresca amb vodka i unes crispetes acabades de fer (la nostra major afició durant la nostra vida a la costa Índia). Us asseguro que aquest còctel és epectacular i molt i molt refrescant. Perfecte per aquests dies de tanta calor.
