Fa uns 10 dies vam dinar al restaurant
Arbutus del centre de Londres, galardonat fa poc amb una estrella michelin. Segons el nostre parer, no es mereix aquesta distinció en absolut, està molt per sota del nivell que se suposa que hauria de tenir.
Per començar, les taules estan juntes fins al punt de tocar-te colze a colze amb el veí (ideal si vols fer amics o necessites una mica de roce...), taules petites, copes gruixudes i coberts de fireta. Tot això no ens haguès molestat si el menjar haguès estat suficientment bo però no, l'Ivan i jo no ens ho podíem ni creure. Quins criteris segueixen els que puntuen en aquestes guies? Hi ha centenars de restaurants molt millors a casa nostra, tant en qualitat del menjar com del servei. I sense estrelles!
No ens van portar res d'aperitiu, nomès un xic de pa servit amb molt males maneres i una mica de mantega salada. El vi no estava tant i tant malament però vam al·lucinar perquè no tenia ni tan sols tap de suro, era de ROSCA!
L'amanida tot i que de mal mirar, insípida i escassa va ser inspiradora. Portava canonges, carn de galta de porc i vinagreta de mostassa, a casa la farem millor i més maca, segur.
El meu peix, un tal Cornish Pollock, me'l van portar molt eixut i acompanyat per una salsa de bolets, una mica de nap bullit i canonges per sobre. No sona tant malament però estava molt mal presentat i molt pobre de gust.
L'Ivan va menjar la cuixa de conill amb salsa (no sabem de què però era negra), rodelles de pastanaga bullides, puré de patata i, com no, canonges per decorar. Jo no ho vaig tastar però l'Ivan diu que no era gens bo, que el que fem a casa acompanyat simplement amb una mica d'allioli és mil vegades més saborós.
La millor part de l'àpat van ser les postres (tot i que super senzilles). L'Ivan va menjar una illa flotant (merenga) amb praliné rosa. I jo un tall de formatge Morbier amb confitura de tomàquet, molt bo.
Ens vam atrevir a demanar un cafè i tot i que no era molt bo, és el millor que hem begut en un mes. Res de petis (snif snif ni una miqueta de xocolata).
Primer vam pensar que l'àpat havia estat tan cutre perquè havíem demanat el menú però vam fer una ullada al voltant i els plats de carta que servien feien la mateixa fila que els que havíem menjat nosaltres i el 90% també portava canonges, devien estar d'oferta.
Un punt positiu és que per estar al centre de Londres no és car però en definitiva, no el recomanem en absolut. La propera vegada que vinguem a Londres (i desprès d'estalviar molt) encarregarem amb antelació, portarem una americana per l'Ivan i menjarem en algun dels restaurants del
sonat del
Gordon Ramsay o al
Fat Duck. Suposo que aquests sí que tenen les estrelles ben posades, tot i que ja no sé què creure.
