Ja no sóc una Mafalda

Ja no sóc una Mafalda, de fet, no considero que hagi estat mai una autèntica Mafalda. Potser tinc mala memòria però que jo recordi no he rebutjat mai la sopa, simplement no em feia molt feliç.

Diria que el "mote" em ve dels dies que em posaven davant una sopa de sobre i em passava el sopar separant aquells trossos petits i durs semblants al plàstic i que se suposava que eren verdures. Això és el que no podia suportar, preferia les sopes casolanes com una bona sopa de peix, un vichyssoisse fresquet, el sancocho de la meva àvia o una cremeta de carbassó. Què voleu que us digui, tan tonta em sembla que no era.Segueixo sense suportar aquestes sopes que venen deshidratades. Ho he intentat, perquè mira que haguès estat pràctic en la meva època d'estudiant o els dies que no tinc ganes de fer res però no puc. És algo irracional.
Podent fer-les amb ingredients frescos, qui necessita aquelles sopes?
Aquests dies estic fent moltes sopes i cremes perquè em toquen dins la dieta que estic fent i la veritat és que se'm posen bé, em venen molt de gust. Normalemnt les faig el dia abans i així l'endemà les tinc ben fresquetes de la nevera.

Us poso les fotos de tres de les que m'he fet aquests dies.


Gaspatxo de cireres
He fet servir les mateixes proporcions del gaspatxo normal però afegint 500gr de cireres desossades per quilo de tomàquet.
Té un color meravellós i un gust absolutament deliciós. Quedaria fantàstic decorat amb un parell de gambes.
A més a més vaig poder fer servir el despinyolador que ja fa anys que els meus pares me'l van regalar i encara no l'havia pogut utilitzar.


Sopa de meló amb pernil
Tant senzill com triturar meló amb una miqueta de sal, pebre i oli d'oliva.


Crema de pastanaga al curri
Jo les cremes les faig sense nata ni formatgets i gairebé sempre sense patata. Prefereixo el gust pur de la verdura amb la que faig la crema. Li dic crema per la textura perquè en teoria les cremes haurien de portar nata. Bé, no n'estic segura.
Per fer la crema de pastanaga sofregim mig porro, afegim les verdures tallades a trossos (en aquest cas 5 pastanagues grossetes) i els fem uns quants tombs, salpebrem, afegim aigua o brou perquè cobreixi i deixem bollir fins que la verdura estigui cuita. Condimentem amb una culleradeta de curri, triturem i colem amb el xinès.
Ben freda i amb el puntet picant fa passar la calor molt bé.