06 juliol 2010

Restaurant Omm



Pel nostre dia de festa vam anar a dinar amb un amic al restaurant Moo, dins l'hotel Omm. Com diuen a la seva pàgina web, és un restaurant gastronòmic amb una versió molt particular de la cuina catalana, assessorat pels germans Roca i dirigit pel chef Felip Llufriu.

Per nosaltres, d'entrada ja ens va semblar un oasis de tranquilitat enmig del merder de cotxes del centre de Barcelona. És increïble com canvia la percepció de les coses. Fa uns anys, no només no em molestava sinò que m'agradava i tot. Però és que el nivell de trànsit i semàfors comparant amb Olot és bastant heavy.

El seu sommelier és Roger Viusà, el millor sommelier d'Europa al 2007 i el segon millor del món al 2008. A més a més d'això, s'ha d'afegir que és una persona encantadora, sempre somrient, atent i proper. I el meu company, que ha tingut la sort de tenir-lo com a professor al curs de sommelier, diu que és dels millors que ha tingut pels seus coneixements i la seva manera de transmetre'ls.

Vam arribar al restaurant força aviat perquè teníem moltes coses a fer per la tarda i ens vam trobar que no obrien el restaurant fins les 13:30. Tot i haver fet reserva i haver explicat que arribaríem aviat, no ens havien explicat aquest detall. No passa res, vam esperar fent una copeta de cava i tot arreglat. Vam demanar la carta de vins per anar-la xafardejant però ens van comentar que no ens la podien deixar fins que arribés el maître. Ein?? No vam entendre el perquè però com tenim molta paciència i ganes de passar-ho bé ens vam esperar el que va caler. Potser els cambrers que hi havia en aquell moment eren molt joves o nous i no sabien ben bé què és el que podien o no podien fer.

Un cop arribats la maître i el sommelier, la resta va anar rodada. No hi va haver cap errada. Tots els plats estaven deliciosos i amb els punts de cocció perfectes. Les temperatures dels vins com han d'estar, no massa freds per gaudir millor dels diferents matisos. Ni una espera entre plat i plat. La única pega és que els vins són un pel cars però suposo que és el preu per poder gaudir d'una carta de 600 referències al centre de Barcelona. També hi ha l'opció de fer vins a copes maridant cada plat que menges. M'ho vaig estar mirant i la veritat és que els maridatges pintaven molt bé. La propera vegada ja ho farem així.

Vam menjar a la carta i ens van aconsellar triar dos primers i un segon. Jo vaig intentar triar el més light possible i vaig menjar l'amanida de verdures, els raviolis de bou de mar amb pèsols, el lluç amb verduretes i alfàbrega i l'amanida de fruites a la menta. Tot boníssim. Ara, em sembla que el plat triomfador va ser un entrant que va demanar el nostre amic, un canaló de pularda amb múrgoles que estava de vici.

Hi ha molts de restaurants com per repetir però suposo que tornarem i així farem un menú d'aquests dels llargs amb els seus maridatges corresponents, que ens vam quedar amb les ganes.

P.D.: No sé com fer que a l'slideshow surtin els noms dels plats. Als snaks hi havia una esferificació de mozzarella amb tomàquet, un brioxe amb sobrassada, un cruixent amb safrà, algo que semblava formatge de cabra amb nous, una terrina de conill amb bolets (increïblement melosa) i sardina amb poma i calvados. Els altres entrants van ser el foie amb poma i oli de vainilla (un clàssic del Celler de Can Roca), els escamarlans amb curri i roses i les gambes amb peus de porc (un contrast magistral). De segon, els homes van menjar llobarro amb iogurt, genciana, espàrregs i pell de llimona. Els altres postres, xocolata amb taronja i tiramisú.

0 comentaris: