Felicitats Elvi!

El diumenge 25 de juliol vam fer una festa sorpresa d'aniversari per la meva tieta Elvi. Celebràvem els seus 65 anys i em sembla que també la seva jubilació. Quina sort!
Ara li toca disfrutar del temps lliure, d' Il dolce fare niente i també d'en Guim, el seu net (el meu cosinet guapíssim).

Ens vam repartir una mica les feines perquè no ho haguèssin de fer tot els meus cosins i també perquè a tots ens fèia il·lusió participar. Jo em vaig oferir per fer un pastís que li agradés a la meva tieta i em van deixar fer-lo.
Vaig tenir uns quants problemes tècnics durant l'elaboració i transport del pastís, sobretot per culpa de la calor, però al final va poder arribar més o menys sencer. No va quedar preciós però es podia menjar. Aquí teniu la recepta.

Pastís Massini

Planxa de biscuit

(Quantitats per una planxa. Jo en vaig fer tres perquè el pastís havia de ser una mica gran però podeu fer-ne una i partir-la en tres trossos, o fer Massinis individuals tallant la planxa amb un tallapastes rodó.)

3 ous
100gr sucre
100gr farina

Batre els rovells amb la meitat del sucre.
Batre les clares i quan facin una escuma densa, afegir la resta del sucre. Acabar de muntar fins a punt de neu.
Tamisar la farina.
Afegir les clares als rovells en tres tandes i fent moviments circulars de baix a dalt amb la llengua (la de pastisseria, es clar).
Afegir la farina tamisada en forma de pluja (també fent moviments circulars de dalt a baix amb la llengua) fins que estigui ben integrada. Posar la barreja dins una màniga pastissera amb una boquilla llisa mitjana. Escudellar la barreja sobre un full parafinat en una placa de forn. (També podeu abocar-ho tot sobre el full sense la màniga i estendre-ho amb una espàtula)

Chantilly

500gr Nata
50gr Sucre glaç
qs. Vainilla (jo he utilitzat pasta de vainilla "a ojo")

Batre la nata amb el sucre i la vainilla fins al punt de mousse (que no estigui completament muntada perquè queda molt dura). Reservar.

Trufa crua

500 gr Nata
50 gr Sucre glaç
100 gr Xocolata negra fosa al bany maria (podeu posar fins el doble de xocolata)

Fer els mateixos passos que amb el Chantilly. Afegir la xocolata a la nata a poc a poc sense deixar de muntar fins que estigui ben integrada.

Crema de rovell (Yema)

250gr Ous
62gr Aigua
250gr Sucre
4gr Maizena
1gr suc de llimona
25gr Mantega
qs. Vainilla

Fer un xarop al punt de bri fluix (1 minut bollint).
Batre els ous amb la maizena i la vainilla. Afegir l'almíbar poc a poc sense deixar de batre.
Posar la barreja a foc suau fins que estigui al punt de crema (que no arribi a bullir).
Un cop fora del foc, continuar remenant un parell de minuts. Afegir-hi la mantega i passar pel xinès.
Posar un paper engreixinat per sobre la crema perquè no faci crosta. Jo ho he guardat en una ampolla de vidre i no ha calgut tapar-ho.

Xerop

100gr Sucre
100ml Aigua
qs. Cointreau (o el licor o destil·lat que més us agradi)

Posar el sucre i l'aigua en un cassó al foc fins que el sucre s'hagi diluït. Fora del foc, afegir la quantitat desitjada de Cointreau.

Muntatge

Tallar les planxes de biscuit de la mateixa mida. Posar la primera planxa dins un motllo o marc i a sobre d'una base rígida. Lo ideal seria tenir un marc d'aquells d'inox perquè el pastís no es mogui ni una mica mentre es va refredant però com no en tenia, me'n vaig fabricar un amb plàstic de pvc una mica gruixut. Se suposa que les parets de pvc haurien d'haver aguantat el pes del pastís però la veritat és que se'm va desmuntar una mica. Potser hauria d'haver apretat més les parets o potser va ser culpa de la calor, no ho sé.

Remullar la planxa amb el xerop de Cointreau.
Posar una capa de Chantilly amb l'ajuda d'una màniga pastissera.
Tapar amb una altra planxa remullada amb el xerop de Cointreau.
Posar una capa de trufa crua.
Remullar la última planxa amb el xerop de Cointreau i napar amb la crema de Rovell.
Colocar sobre el pastís i congelar.

Servei

Desemmotllar. Empolsar la superfície del pastís amb sucre i cremar amb un bufador. Decorar al gust.
Com se m'havíen desfet una mica les vores per culpa del motlle o de la calor durant el transport, ho vaig dissimular amb unes boletes d'arròs amb xocolata boníssimes.

Restaurant Rakú de Corçà i fira de la cervesa artesana de Jafre

La setmana passada vam visitar un parell de pobles de l'Empordà que són una meravella. Corçà i Jafre són dos poblets petits però plens de racons preciosos, amb les cases de pedra, els carrers inclinats i envoltats d'uns camps d'un color verd gairebé florescent.

A Corçà hi vam anar per dinar al restaurant Rakú ja que molts amics ens l'havíen recomanat per la seva gran relació qualitat-preu. Realment està molt bé. El local és petitet i acollidor, amb una terrassa preciosa (pels atrevits a aguantar la calor), el servei és jove (i un pelet adormit) i la carta, variada i ben elaborada. L'única pega per nosaltres és la carta de vins que tot i correcta, trobem que no tenía prou referències de vins de l'Empordà. Creiem que és important que els restaurants defensin les zones vinícoles que tenen més a la vora.

Tots els plats se serveixen en racions que valen 3,5€ i amb 3 o 4 racions per cap n'hi hauria d'haver prou. Tot depèn de la gana de cadascú. Com a nosaltres ens agraden les coses crues, vam aprofitar per demanar tàrtar de salmó, tàrtar de gambes i carpaccio de tonyina, tot molt ben amanidet i presentat. Vam demanar també unes gules amb gambetes, unes croquetes de ceps, l'hamburguesa de poltre amb festucs, un mini pepito de vedella i una amanida grega (per deixar la consciència tranquila). Tot força bo.


Desprès de dinar vam visitar la fira de la cervesa artesana de Jafre on es podien trobar no sé si totes o gairebé totes les cerveses artesanes que es fan arreu de Catalunya. Vam tastar-ne unes quantes i la que més ens va agradar va ser la Montserrat de la Guineu. Al final vam oblidar comprar el llibre de les micros cerveseres catalanes però ja el demanarem online. Quin despiste!

Ja no sóc una Mafalda

Ja no sóc una Mafalda, de fet, no considero que hagi estat mai una autèntica Mafalda. Potser tinc mala memòria però que jo recordi no he rebutjat mai la sopa, simplement no em feia molt feliç.

Diria que el "mote" em ve dels dies que em posaven davant una sopa de sobre i em passava el sopar separant aquells trossos petits i durs semblants al plàstic i que se suposava que eren verdures. Això és el que no podia suportar, preferia les sopes casolanes com una bona sopa de peix, un vichyssoisse fresquet, el sancocho de la meva àvia o una cremeta de carbassó. Què voleu que us digui, tan tonta em sembla que no era.Segueixo sense suportar aquestes sopes que venen deshidratades. Ho he intentat, perquè mira que haguès estat pràctic en la meva època d'estudiant o els dies que no tinc ganes de fer res però no puc. És algo irracional.
Podent fer-les amb ingredients frescos, qui necessita aquelles sopes?
Aquests dies estic fent moltes sopes i cremes perquè em toquen dins la dieta que estic fent i la veritat és que se'm posen bé, em venen molt de gust. Normalemnt les faig el dia abans i així l'endemà les tinc ben fresquetes de la nevera.

Us poso les fotos de tres de les que m'he fet aquests dies.


Gaspatxo de cireres
He fet servir les mateixes proporcions del gaspatxo normal però afegint 500gr de cireres desossades per quilo de tomàquet.
Té un color meravellós i un gust absolutament deliciós. Quedaria fantàstic decorat amb un parell de gambes.
A més a més vaig poder fer servir el despinyolador que ja fa anys que els meus pares me'l van regalar i encara no l'havia pogut utilitzar.


Sopa de meló amb pernil
Tant senzill com triturar meló amb una miqueta de sal, pebre i oli d'oliva.


Crema de pastanaga al curri
Jo les cremes les faig sense nata ni formatgets i gairebé sempre sense patata. Prefereixo el gust pur de la verdura amb la que faig la crema. Li dic crema per la textura perquè en teoria les cremes haurien de portar nata. Bé, no n'estic segura.
Per fer la crema de pastanaga sofregim mig porro, afegim les verdures tallades a trossos (en aquest cas 5 pastanagues grossetes) i els fem uns quants tombs, salpebrem, afegim aigua o brou perquè cobreixi i deixem bollir fins que la verdura estigui cuita. Condimentem amb una culleradeta de curri, triturem i colem amb el xinès.
Ben freda i amb el puntet picant fa passar la calor molt bé.

Restaurant Omm

Pel nostre dia de festa vam anar a dinar amb un amic al restaurant Moo, dins l'hotel Omm. Com diuen a la seva pàgina web, és un restaurant gastronòmic amb una versió molt particular de la cuina catalana, assessorat pels germans Roca i dirigit pel chef Felip Llufriu.

Per nosaltres, d'entrada ja ens va semblar un oasis de tranquilitat enmig del merder de cotxes del centre de Barcelona. És increïble com canvia la percepció de les coses. Fa uns anys, no només no em molestava sinò que m'agradava i tot. Però és que el nivell de trànsit i semàfors comparant amb Olot és bastant heavy.

El seu sommelier és Roger Viusà, el millor sommelier d'Europa al 2007 i el segon millor del món al 2008. A més a més d'això, s'ha d'afegir que és una persona encantadora, sempre somrient, atent i proper. I el meu company, que ha tingut la sort de tenir-lo com a professor al curs de sommelier, diu que és dels millors que ha tingut pels seus coneixements i la seva manera de transmetre'ls.

Vam arribar al restaurant força aviat perquè teníem moltes coses a fer per la tarda i ens vam trobar que no obrien el restaurant fins les 13:30. Tot i haver fet reserva i haver explicat que arribaríem aviat, no ens havien explicat aquest detall. No passa res, vam esperar fent una copeta de cava i tot arreglat. Vam demanar la carta de vins per anar-la xafardejant però ens van comentar que no ens la podien deixar fins que arribés el maître. Ein?? No vam entendre el perquè però com tenim molta paciència i ganes de passar-ho bé ens vam esperar el que va caler. Potser els cambrers que hi havia en aquell moment eren molt joves o nous i no sabien ben bé què és el que podien o no podien fer.

Un cop arribats la maître i el sommelier, la resta va anar rodada. No hi va haver cap errada. Tots els plats estaven deliciosos i amb els punts de cocció perfectes. Les temperatures dels vins com han d'estar, no massa freds per gaudir millor dels diferents matisos. Ni una espera entre plat i plat. La única pega és que els vins són un pel cars però suposo que és el preu per poder gaudir d'una carta de 600 referències al centre de Barcelona. També hi ha l'opció de fer vins a copes maridant cada plat que menges. M'ho vaig estar mirant i la veritat és que els maridatges pintaven molt bé. La propera vegada ja ho farem així.

Vam menjar a la carta i ens van aconsellar triar dos primers i un segon. Jo vaig intentar triar el més light possible i vaig menjar l'amanida de verdures, els raviolis de bou de mar amb pèsols, el lluç amb verduretes i alfàbrega i l'amanida de fruites a la menta. Tot boníssim. Ara, em sembla que el plat triomfador va ser un entrant que va demanar el nostre amic, un canaló de pularda amb múrgoles que estava de vici.

Hi ha molts de restaurants com per repetir però suposo que tornarem i així farem un menú d'aquests dels llargs amb els seus maridatges corresponents, que ens vam quedar amb les ganes.

P.D.: No sé com fer que a l'slideshow surtin els noms dels plats. Als snaks hi havia una esferificació de mozzarella amb tomàquet, un brioxe amb sobrassada, un cruixent amb safrà, algo que semblava formatge de cabra amb nous, una terrina de conill amb bolets (increïblement melosa) i sardina amb poma i calvados. Els altres entrants van ser el foie amb poma i oli de vainilla (un clàssic del Celler de Can Roca), els escamarlans amb curri i roses i les gambes amb peus de porc (un contrast magistral). De segon, els homes van menjar llobarro amb iogurt, genciana, espàrregs i pell de llimona. Els altres postres, xocolata amb taronja i tiramisú.

Cutre-Pizza d'escalivada

Diumenge em tocava sopar amanida verda i pizza casolana de pernil i pinya però com no tenia ni pinya, ni pernil, ni ganes de fer la pizza jo mateixa, vaig utilitzar quatre restes de la nevera i va sortir això.

La base és la meitat d'un pa rodó i pla que fan a Can Carbasseres d'Olot. Em sembla que li diuen boina. La resta, una mica d'escalivada, mozzarella, olives i ruca. Molt bona.

Ja tornem a tenir càmera

Gairebé dos mesos sense penjar res de res!
I no és que no haguem fet res (gastronòmicament parlant), però és que se'ns van espatllar les dues càmeres de fotos que teníem i fer posts sense foto no ens acaba d'agradar (i les del mòbil són horroroses).

Llàstima de les fotos perquè hem fet alguna trobada molt xula. Hem tornat a quedar un parell de cops amb la colla d' "Un sopar per recordar". Al primer sopar vam menjar mandonguilles amb pèsols i sèpia, escalivada i cargols a l'adoba de la mare del cuiner, acompanyat amb un monogràfic d'Artadi incloent els seus vins top. Pel segon sopar, el dimarts d'aquesta setmana, vam fer una sardinada acompanyada de vins blancs d'arreu del món. No sé què ens espera per la propera però ja en tinc moltes ganes.

Vam fer un Sant Joan una mica light ja que jo fa tres setmanetes que m'he posat en mans dels de Menja sa. Però tots s'hi van fer amb el meu menú i la veritat és que va anar molt bé.

Per la part dels vins també hem estat molt actius. Vam anar a les Termes de Montbrió per la presentació dels vins alemanys. Ens va encantar! Va ser una mica p...ada haver de baixar des d'Olot però va valer la pena ja que al no fer-ho a Girona com l'any passat, va venir poca gent i ho vam poder tastar TOT. En total vam poder tastar 117 vins alemanys entre Trocken, Kabinett, Auslese, Sekt, Berenauslese, TBA i Eiswein. El que més em va enamorar va ser el TBA, després vaig veure que era el més car, com no.

També vam estar al Priorat per visitar els nostres amics del Portal del Montsant i vam poder tastar uns vins increïbles. Els Trossos Blanc i Negre són uns grans vins i en edició super limitada. Només en fan 900 de cada en format magnum així que ens podem sentir afortunats d'haver-los tastat.

A veure si aviat puc penjar alguna recepta tot i que sigui light que per fi tenim càmera!!